Els autònoms que s'hagin vist obligats a realitzar la seva activitat des del seu domicili degut a la pandèmia no podran deduir-se les despeses dels subministraments ocasionats per aquesta circumstància, en considerar-se “ocasional i excepcional”. Així ho ha determinat la Direcció General de Tributs, com a negativa a la consulta vinculant d'una treballadora per compte propi que plantejava la possibilitat de deduir-se les despeses vinculades a la seva activitat, després de veure's obligada a desenvolupar des del seu domicili un treball realitzava habitualment en un despatx.
La resposta de Hisenda es fonamenta en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda i les Persones Físiques i de modificació parcial dels impostos de Societats, sobre la Renda de no residents i sobre el Patrimoni, que regula quins costos tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net. La norma especifica que “en els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l'activitat econòmica, les despeses de subministraments d'aquest habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet” podran ser deduïbles “en el percentatge resultant d'aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l'habitatge destinats a l'activitat respecte a la seva superfície total”, tret que es demostri degudament una altra xifra concreta.
A més, al·lega “perquè aquests tributs puguin tenir la consideració de despeses deduïbles d'una activitat econòmica desenvolupada pel contribuent, és necessari que l'habitatge habitual es trobi afecta a l'activitat”. I “aquesta circumstància no ocorre, perquè la mateixa no es troba parcialment afecta a l'activitat, sent la utilització de la mateixa en el desenvolupament de l'activitat motivada per una circumstància ocasional i excepcional” relacionada amb la pandèmia.